Per què les guardioles tenen forma de porquet?

Recordes aquell porquet de ceràmica o de guix que tenies de nen on anaven a parar els 5 duros (els més grans) o l'euro (els més jovenets) que et regalava l'àvia d'amagat i on anaves guardant els teus estalvis a poc a poc fins a acumular una petita fortuna? Ja donem per fet que es tractava d'un porquet perquè en l'imaginari de casa nostra, quan pensem en una guardiola, sigui del color que sigui o de les mides que sigui, tots acabem pensant en un porquet.

La guardiola en forma de porquet més antiga d'Europa va ser descoberta a Turíngia (Alemanya) i s'exhibeix en el Museu de Prehistòria i Història Antiga de Weimar. Està feta de fang, s'estima que data del segle XIII i, com es va descobrir amb raigs X en 2013 estava ben buida. No obstant això, durant aquest temps el porc no era molt comú a Europa: una anàlisi de guardioles trobades en excavacions en Països Baixos va revelar que la majoria tenien forma de ceba i els porcs no es van tornar populars fins a l'alta edat mitjana.

En l'edat mitjana cristiana, la família que posseïa un porc tenia bona part del seu futur resolt. Sent així, no és d'estranyar que la figura d'aquest animal hagi arribat fins als nostres dies com a representació de bonança.

Històricament, a Espanya la simbologia del porc trencant la guardiola, s'associava a la cerimònia de matar a l'animal que s'ha anat engreixant durant tot un any per a, després de la matança, tenir menjar per a l'hivern. Prosperitat, estalvi i aliment.

Una de les explicacions més acceptades és l'evolució del terme "pygg". Durant l'edat mitjana a Anglaterra, el terme "Pygg" designava una argila barata i de color taronja que servia per fer objectes domèstics, com les olles per a guardar el sopar. En aquella època, aquestes olles es deien "pygg jars". Amb el pas del temps, aquest nom Pygg canviarà la seva pronunciació fins a "pig". Aquesta mateixa coincidència lingüística provocarà que els terrissaires comencin a modelar aquestes olles amb la forma d'aquests adorables animals.